Em sento molt content de que llegeixis això, perquè si ho estàs fent és per què ets una persona que s’interessa per l’educació dels nostres fills, alumnes i que creu que l’educació és una eina potent per millorar com a societat i com a persones. M’alegra que vulguis millorar la teva tasca docent, així com la relació amb els teus companys.

Ara és quan et preguntes i qui carai soc i què et vull vendre… doncs mira, el què t’ofereixo, treiem-nos-ho de sobre ja d’entrada, són cursos i formacions per a millorar la qualitat de l’educació i el benestar emocional. I ara et diré qui no soc, perquè quedi clar: No soc un gurú, ni un expert, ni un crack. Soc una persona que degut a la meva història de vida, formació i experiència estic on estic i soc com soc.

No podem escollir les cartes que ens toquen, però sí com jugar la partida     -Randy Pausch

Des de ben petit he sigut una persona sensible i emocional, i he passat per diferents moments en relació a aquesta manera de ser. D’entrada ho odiava, quina merda… ja us podeu imaginar que era el nen patidor, que es preocupava pels exàmens i portar bones notes a casa, i tant o més, quan aquell company o companya m’ha fet un paper estrany o s’ha enfadat amb mi per ves a saber què… bufff em cansa només de recordar-ho. 

De jove, els meus col·legues em deien “la veu de la consciència“, ho odiava també… Ja sabeu, sortíem de marxa, i un era el divertit, un altre era el guaperes, l’altre el que tenia empenta i tot li sortia bé, i… la veu de la consciència, ja us podeu imaginar qui era el que no lligava…

La veu de la consciència.

El més fotut era quan em trucaven a les 3 de la nit, el dia que no hi havia sortit, és clar, i em deien rient: estem preocupats, no sabem què passarà avui, perquè anem sense la veu de la consciència… i jo… ja ja ja

Després de llargues formacions, des de més professionals a més personals, li vaig trobar la gràcia, a ser sensible i emotiu, vull dir, a ser la veu de la consciència. Realment els meus amics també ho apreciaven i ara puc abraçar-ho.

Ja de grandet, que m’he dedicat al món de l’educació, com a docent, Orientador Educatiu, i com a terapèuta Gestalt i psicopedagog, mmm! i també com a pare, sobretot com a pare… és quan més sentit i significat li he trobat a tot això que abans tant m’havia amargat:

Empatia, intuïció, compassió, tacte, sensiblera… la meva dona diu que soc un “natural”, però no és veritat, només que amb la formació i acompanyament que he rebut he anat polint els meus diamants en brut.

És per què estic content del meu procés, resultat, aprenentatge i de veure com és d’important aplicar tot això al món de l’educació, que em dedico a generar oportunitats perquè tothom ho pugui adquirir, i li pugui polir els seus diamants.

La majoria de docents no sou experts en pedagogia…, sí, ja sé que vas fer aquell màster, que sincerament, us vau anar passant amb els teus companys i companyes… Fora conyes, t’ho he de dir, l’hagis fet o no, en aquest màster no s’ensenya res de tot això… res! O ara em diràs que has après molt de connectar, empatitzar i acompanyar emocionalment en putu màster online?

Per començar, si no ets conscient del que portes a la teva motxilla i no t’ho treballes, els hi cardaràs tota aquesta merda a sobre dels teus alumnes i/o fills. Sí, sí, ja ho sé que ho tens controlat i treballat… el tema és que no m’ho crec del tot.

Fes una ullada aquí per veure algun exemple